‘La Mort de Guillem’
Hannah Sherry
Xerrades
Aquest dijous 25 de febrer a les 4.15pm, el cantant Xavi Sarrià del grup valencià Obrint Pas parlarà en una trobada organitzada per l’Institut Ramon Llull de la seva música i cançó ‘No s’apaguen les estrelles’, la cançó principal de la BSO de la pel·lícula dedicada a Guillem Agulló. L’acte es desenvoluparà en català.
El proper dilluns, 1 de març a les 5pm, la XarxaLlull proposa un cinefòrum en anglès en el qual es comentarà la pel·lícula La mort de Guillem (2020).
Guillem Agulló, Credit: arran.cat
Ambdós s’hi poden accedir amb l’enllaç zoom que us enviarem si ens el demaneu a cambridgelanguagecollective@mmll.cam.ac.uk o a la nostra pàgina ‘Contact’
This piece looks at the events surrounding the murder of 18-year-old antifascist, antiracist activist, Guillem Agulló and its aftermath in 1993. It discusses the relevance of this political act in today’s climate in Spain, drawing links with the case of Catalan rapper Pablo Hasél, and the faults that lie at the heart of Spanish democracy. A film to commemorate Guillem’s life and his parent’s fight for justice, La mort de Guillem, was released in 2020 and is available to watch with Catalan subtitles here. There will be two talks on the topic; one in Catalan with the Valencian singer responsible for the film’s main theme at 4.15pm on Thursday 25th, and one in English at 5pm on March 1st to discuss the film. If you would like a link to either talk, please email cambridgelanguagecollective@mmll.cam.ac.uk or fill in our Contact form to be sent the link.
Les dues xerrades ofertes aquesta setmana per l’Institut Ramon Lllull, institució per a la difusió de la llengua i la cultura catalanes (juntament amb el lectorat de català de la Universitat de Sheffield), donaran veu al cas de Guillem Agulló. Guillem va ser un jove antifeixista i antiracista de Burjassot, País Valencià, assassinat fa 28 anys. Un cap de setmana de abril de 1993, en Guillem va sortir amb uns amics a Montanejos, una zona muntanyosa prop de la seva llar, i aquest mateix dia, els seus pares van rebre una trucada que trastornaria les seves vides. El seu fill havia mort d’una ganivetada al cor a mans d’un grup de joves d’ultradreta, per raons explícitament polítiques.
Des d’aleshores el nom de Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de la lluita antifeixista als Països Catalans i més enllà; se’l recorda amb l’eslògan ‘ni oblit, ni perdó’, que apareix a murals per tot arreu. L’establiment de la campanya ‘La Lluita Continua’ té com a objectiu de mantenir la memòria d’en Guillem i de denunciar i combatre l’auge de l’extrema-dreta a Espanya. El compromís és rememorar i honorar la seva vida amb cinc projectes diferents, cadascuna amb una forma diferent.
Exemple dels murals que es troben als Països Catalans. Credit: AlbertRA, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
El primer projecte d’aquesta campanya és la pel·lícula La mort de Guillem, disponible en obert al web de la televisió catalana (TV3; aquí). Segueix la vida dels pares de Guillem, que mentre estan de dol, lluiten perquè la mort del seu fill no s’oblidi i perquè tothom sàpiga que l’assassinat fou un acte polític i no una simple baralla entre joves. Per donar vida a Guillem, al principi van escollir un jove antifeixista que va renunciar a la proposta per por de les possibles conseqüències contra la seva vida del fet de representar el jove que ha esdevingut un símbol de la lluita antifeixista al País Valencià i més enllà des dels anys 90.
Vegeu aquí el tràiler del film
https://www.youtube.com/watch?v=hALE0YZPpvc
Credit: info Lastor Media
A més, ‘La Lluita Continua’ va organitzar una sèrie de xerrades anomenades ‘Els Debats per la Vida’ i un concert al 2020, amb el títol ‘Concert per la Vida’, amb cantants de renom al País Valencià (com ara: Xavi Sarrià, El Diluvi, i Maluks). Podeu escoltar les seves cançons als enllaços.
Recordem al lector que la pel·lícula La mort de Guillem compta amb la músic del cantautor, Xavi Sarrià, que es fa servir en la banda sonora i que participarà a l’acte de l’IRL d’aquest dijous. La cançó té traduccions disponibles a moltes llengües i és “un homenatge als orígens, a la perseverança, a la història de lluita de la nostra gent, i amb Guillem Agulló com a relleu de les nostres generacions.”
Xavi Sarrià, No s’apaguen les estrelles, 2020, The Orchard Music (on behalf of Propaganda pel Fet!)
Una iniciativa addicional de la campanya és la publicació del llibre, Guillem, de l’escriptora Núria Cadenes, exposa “els fets el més fredament possible; i els fets són tan bèsties que parlen per si mateixos”. Explora tot el que va passar aquest nit de 1993 i el ròssec polític i social posterior.
La darrera campanya de ‘La Lluita Continua’ és l’obertura del lloc web Crims d’Odi que té com a objectiu reivindicar “la visibilització d’aquests delictes per protegir la dignitat de persones assassinades per alguna característica seva”. S’hi troba entre molts d’altres, l’homicidi de Guillem, classificat com a delicte amb motivació d’odi ideològic. La campanya, dirigida per dos periodistes, David Bou i Miquel Ramos, ret homenatge a totes les persones que es varen assassinar per motius racistes, feixistes o ideològics des dels any 90 fins ara. En trobareu més informació aquí: https://crimenesdeodio.info/ca/
En síntesi, doncs, la campanya “La lluita continua” és una mostra de la mobilització de la gent contra el feixisme i consisteix en una reivindicació de la memòria no només de Guillem Agulló, sinó de totes les víctimes de crims d’odi; és també una denúncia de la retòrica feixista a Espanya. Aquesta iniciativa és encara més pertinent i d’actualitat en aquests dies amb les manifestacions de la División Azul a Madrid, els seus comentaris antisemítics, i el cas d’en Pablo Hasél, raper i poeta català que recentment va ser condemnat a nou mesos de presó per “enaltiment del terrorisme” en les lletres de les seves cançons.
La reacció de la gent per tot arreu als Països Catalans ver ser forta i instantània, amb més de 2.000 persones que van protestar contra l’empresonament del cantant a la seva ciutat natal de Lleida. L’entrada a presó del raper va provocar que es pintessin murals i s’organitzessin manifestacions, com es veu més avall.
Mural en favor de la llibertat de Pablo Hasél, fet per Cinta Vidal a Cardedeu (Vallès Oriental), via Wikimedia Commons, Jove.
L’empresonament del cantant per les seves lletres contra la monarquia i la no reacció dels poders de l’estat davant la defensa del feixisme ha generat una gran indignació en molts àmbits de la societat catalana i espanyola . La situació sobretot mostra la persistència de determinats sectors en què impera una defensa impune del feixisme a l’estat espanyola avui dia; mostra també que encara algunes institucions a Espanya són més protegides que altres.
L’assumpte gravíssim de la violència policial i la manca de conseqüències per a la policia evidencia aquesta desigualtat, i mostra la importància de denunciar-la als mitjans de comunicació, al carrer, i en la cultura. Es veu el mateix problema tant en el cas de Guillem com en el cas de Hasél. Aquesta resposta desequilibrada i el repartiment desigual de poder s’exposen molt greument en una conversa del pare de Guillem amb un polític i amic, quan diu que “encara estem reconstruint el país”. Les imatges que es poden veure a continuació mostren extractes de les manifestacions contra l’assassinat de Guillem en els anys 90 que s’utilitzen dins la pel·lícula i recorden les imatges que veiem en les manifestacions avui.
Vegeu les semblances entre la brutalitat contra manifestants pacífics en la pel·lícula (1) i contra un diputat als Corts Valencians (2) fa menys d’una setmana:
1: La Mort de Guillem, Carlos Marques-Marcet, 2020, ccma.cat/tv3
1: La Mort de Guillem, Carlos Marques-Marcet, 2020, ccma.cat/tv3
2: https://www.instagram.com/p/CLcgTmfqYaz/?utm_source=ig_web_copy_link
Costa molt d’entendre que aquest tipus de violència pugui perpetrar-se sense conseqüències. Si bé el cas de Pablo Hasél pot presentar molts matisos si Espanya és un país que ofereix llibertat d’expressió, hi ha un gran problema quan es deixa a feixistes com els de la Divisón Azul aplegar per titllar els jueus com “el enemigo”amb tota impunitat, mentre manifestacions pacífiques contra el feixisme provoquen reaccions violentes i innecessàries per part dels cossos policials que han de protegir-nos i “garantir els nostres drets” (Carles Esteve, diputat a Les Corts). El problema a Espanya té a veure, doncs, una impunitat del feixisme -respecte del qual es fa la vista grossa- i amb la no defensa dels drets civils de tota la població de manera igualitària.
La pel·lícula i la música de La mort de Guillem constitueixen un bon exemple de la situació comentada. Així, les xerrades en català i anglès d’aquesta setmana proposaran un debat interessant i suggeridor prenent com a referent diferents representacions de l’impacte de la història de Guillem Agulló. Si us voleu apuntar a qualsevol de les xerrades, envieu un correu a cambridgelanguagecollective@mmll.cam.ac.uk o empleneu el formulari a la nostra pàgina de ‘Contact’ i us enviarem l’enllaç zoom de les sessions!
